GÒSPEL: El cant a l’amor

La paraula gòspel prové de les paraules originals en anglès “GodSpell”, que en català es tradueix com  a «Déu anuncia».  El gòspel també denominat música espiritual, és un tipus de música actualment coneguda arreu del món però que té una especial popularitat als EUA. Aquest cant té unes característiques que el fan únic i especial Però per conèixer i saber apreciar el motiu pel qual aquesta música ens produeix tal sensació, haurem de remuntar als seus orígens.

Podríem dir que tot va començar fa uns 300 anys, al S.XVIII, època en la que Anglaterra havia colonitzat territori de la costa Est d’Amèrica del Nord. A les colònies situades més al Nord, al voltant de Nova York, els mateixos Britànics hi treballaven i explotaven les Terres, ja que les condicions de vida eren favorables. Ara bé, a les colònies de més al Sud, al voltant de Geòrgia, les condicions climatològiques i de vida eren molt més precàries i els Britànics es van negar a treballar-hi. Llavors va ser quan van decidir anar a buscar esclaus africans perquè fessin aquestes feines tan dures. Els esclaus, a més de ser privats de la seva llibertat,  vivien veritables penalitats, treballaven de Sol a Sol i amb unes condicions infrahumanes.         

Un dels pocs privilegis que els homes blancs els donaven, era poder celebrar una missa els diumenges a la tarda. Els negres, com tots sabem, porten la música al cor, i durant el seu viatge amb vaixell des de l’Àfrica fins Amèrica, només tenien la possibilitat d’expressar els seus sentiments i de desfogar-se, amb els seus cants africans de ritmes tribals.

Aquestes misses dels diumenges a la tarda els donaven la possibilitat d’expressar-se i continuar amb el seu ritme innat, adaptant-lo a les lletres de les misses dels cants blans, basades en la bíblia.

Cantar l’amor a Déu era cantar l’esperança i això els feia ser positius i estar més units  per poder superar plegats aquella situació tan injusta.

                                                

A mesura que va passar el temps i degut a la seva ànsia de llibertat van atribuir un nou significat a aquelles lletres. Va arribar un moment que es van adonar que l’únic mitjà de comunicació que podien utilitzar eren les cançons, ja que era l’únic que se’ls permetia fer amb grup. I va ser a través d’aquestes on van aprendre a enviar-se missatges en clau, els quals els servien per avisar-se de quan era el moment més adient per fugir de les plantacions.

Per exemple: hi havia lletres de cançons relacionades amb l’escalfor de l’infern i ells l’associaven amb l’escalfor de les primeres maquines de carbó i d’aquesta manera sabien que quan passava el tren era quan s’havien d’escapar. Altres cançons parlaven del riu Jordà, i quan algun d’ells la cantava tots sabien que era el moment d’escapar-se cap al riu, ja que l’aigua desorientava als gossos i d’aquesta manera es podrien escapar.

Amb el temps, l’esclavitud va anar desapareixent i la societat va anar evolucionant cap al nostre present actual. Avui en dia, aquest cant ja no té les atribucions que els donaven els esclaus, però el que si que es conserva, és aquest sentiment tan intens de llibertat i d’amor que ja duien les antigues pregàries cantades pels esclaus i que actualment, quan escoltem Gòspel, encara el podem identificar.

El Gòspel com he dit abans, és un cant a la llibertat i a l’amor, amb un sentiment optimista i esperançador. Això és bàsicament el que el diferencia de les cançons de pop actuals a les que estem immersos, ja que el missatge principal que aquestes ens volen fer arribar sempre parlar de desamors i mancances.

Tant si creiem en Déu, com si no hi creiem, l’essència d’aquesta música arriba al fons de l’ànima ja que és l’essència de la llibertat, de la lluita i de l’esperança.

JOINA CANYET 

ADRECES D'INTERÈS:

http://www.gospelviu.net/